Salida con los amigos del Grup Fotogràfic «El Gra» para visitar este precioso lugar.
La Castellassa de Can Torres és un monòlit situat al vessant sud-est de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt. S’erigeix en solitari separada a gairebé 100 m de distància de la resta del massís i s’alça de manera prominent per sobre la carena de l’Illa i sobre el sot de Matalonga, a la cara nord, i el sot de la Carda, a la cara sud. És al municipi de Matadepera, al Vallès Occidental, al límit del terme municipal tocant al de Castellar del Vallès. La Castellassa té tres cims, de nord-est a sud-oest són: la Torre (835,6 m), la Cabreta (829,9 m) i la Gepa (832,4 m), i té una prominència de 50 metres des de la base i pel costat nord-est. La base té uns 90 metres de llargada i una amplada màxima, al centre, d’uns 30 metres.
És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, creat el 1972, del qual n’és el monòlit més gran. Des del 2000 també forma part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya inventariat com espai d’interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament. Wikipedia
La Castellassa de Can Torres es un monolito situado en el vertiente sudeste de la Mola, al macizo de Sant Llorenç del Munt. Se erige en solitario separado a casi 100 m de distancia del resto del macizo y se levanta de manera prominente por sobre la carena de la Isla y sobre el bache de Matalonga, en la cara norte, y el bache de la Carda, en la cara sur. Es en el municipio de Matadepera, en el Vallès Occidental, al límite del término municipal tocando al de Castellar del Vallès. La Castellassa tiene tres cumbres, de nordeste a suroeste son: la Torre (835,6 m), la Cabrita (829,9 m) y la Joroba (832,4 m), y tiene una prominencia de 50 metros desde la base y por el costado nordeste. La base tiene unos 90 metros de longitud y una anchura máxima, en el centro, de unos 30 metros.
Está dentro del límite del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y el Obac, creado el 1972, del cual es el monolito más grande. Desde el 2000 también forma parte del Inventario de espacios de interés geológico de Cataluña inventariado como espacio de interés geológico en el conjunto de la geozona Sant Llorenç del Munt y el Obac, la cual forma parte del parque natural mayoritariamente.
