El Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí va començar a mitjans del segle passat quan Miquel Vallhonrat i Brau s’inicià en el món del col·leccionisme, inicialment amb peces de la família de principis de segle XVIII, i de seguit va rebre aportacions que li feien els clients i els rubinencs; després ell mateix anava a cercar les peces, amb la passió per recollir i classificar tot el que tenia alguna cosa d’entranyable.
De jove el seu fill Pere es va interessar per l’afecció del seu pare i actualment és el conservador del Museu, així doncs el museu forma part de les seves vides, i en un futur seran les seves filles, Núria i Anna, les que continuaran amb la mateixa il·lusió , la tasca que el seu avi va iniciar fa molts anys.
En els darrers anys s’ha donat un impuls significatiu buscant la història de cada peça, completant així, col·leccions iniciades i fent-ne de noves. Actualment, disposen d’unes 8000 peces, totes elles exposades per temàtica i per col·leccions al llarg de les sis sales de què disposa el museu. Hi ha una sisena sala dedicada a l’artista Pons Cirac, L’Àngel del vidre.
L’edifici es troba a la finca on havia viscut i treballat fusters de la família Vallhonrat des de mitjans de segle XVIII. Des de l’exterior s’erigeix una torre d’aigua feta de maó que es pot veure des de diversos punts del poble. El pati del museu es va estar acondicionant, es van plantar tres oliveres mil.lenàries que són l’inici d’una zona enjardinada que connecta amb la construcció d’un nou espai, d’uns 800 m2 aproximadament, repartit en dues sales d’exposicions, més uns soterranis. L’edificació del nou espai, l’Auditori Vallhonrat, es va acabar el 2009, i vol ser un espai on tothom pugui gaudir d’exposicions i altres actes culturals en la seva mateixa ciutat.
El Museu Etnogràfic Vallhonrat és una porta al coneixement del passat, on sovint entren peces noves que ens ajuden a aprendre dels nostres avantpassats. La voluntat i el camí cap al futur passa per anar prenent pes, a poc a poc, a la vida cultural de Rubí, i per extensió que sigui conegut per tota aquella gent que valora i estima les seves arrels, per la gent que aprecia els seus propis orígens i que pot aprendre d’un passat no gaire llunyà.
Dades agafades de la seva web
http://www.museuvallhonrat.com/museu/historia-del-museu
El castillo de la Popa o castillo de Castellcir, documentado desde el año 1014, está en la población de Castellcir (Barcelona, España) y su principal función era la defensa del valle de la riera Castellcir-Tenes.
